Adi La Mujer de Josep Pla y ADI ENBERG

Josep Pla y Adi Enberg tuvieron una hija. Casi todo se desconoce de ella: su edad, el lugar donde nació, incluso si está viva o muerta. Nadie en el entorno familiar, amistoso y profesional más directo del escritor ampurdanés declara haber conocido esta circunstancia. Sólo dos personas estaban al corriente del caso. Sólo uno de ellos vive: es abogado y vive y ejerce en Barcelona.

Este notario fue el hombre que a finales de los años sesenta y por mediación del propio Noguera recibió de Pla un encargo profesional sorprendente: viajar cíclicamente a Suiza para depositar en la cuenta corriente de una tal señora Enberg determinadas cantidades de dinero. Pla dio a su intermediario pocos detalles, pero fundamentales, de aquélla a la que llamaba Rose: era hija suya y de Adi y había llegado el momento -ante la cercanía de la vejez- de ocuparse de ella y de asegurar su futuro económico.Ese hombre, con el que EL PAÍS ha mantenido una docena de entrevistas y que ha solicitado, por el momento, el mantenimiento del anonimato, hizo, entre finales de los sesenta y principios de los setenta, varios viajes a Zúrich y a Zug, una población próxima a la ciudad principal de la Suiza alemana. En casi todos ellos vio y habló con la hija de Pla. Ella tenía conciencia plena de ser la hija del escritor. En alguno de esos encuentros estuvo también presente su madre, Adi Enberg. Los viajes se acabaron en un año indeterminado de principios de la década de los setenta, cuando Pla decidió conceder a su hija una importante cantidad de dinero, que juzgó suficiente para que ella pudiera vivir sin aprietos el resto de su vida. No consta, sin embargo, que el escritor reconociera oficialmente su paternidad.De tota la colònia catalana, l’Adi va encantar-se amb un jove escriptor, Josep, de nom, quatre anys més gran, però que ja havia consolidat la seva feina de corresponsal de diaris catalans.  Ben aviat se’ls veia junts amb converses llargues. La tasca periodística del Josep, però, els va separar. Primer va ser un viatge a Ginebra, seu de la Societat de Nacions i després junt amb un amic d’Olot, en Josep va fer un llarg viatge per Europa, mig turístic però fonamental per un corresponsal polític. Com també, la seva estada a Anglaterra, per dominar l’anglès: aspirava a una corresponsalia als Estats Units. Des d’Anglaterra, el Josep també considera que, als seus trenta anys, era cosa d’estabilitzar les seves relacions amb l’Adi i li va escriure en aquest sentit.

El retorn del Josep a París significa l’acostament definitiu amb l’Adi i el goig  d’anar a viure junts; de fet ell ja tenia trenta anys. El 21 de febrer de 1927, el Josep i l’Adi es casen, sembla que pel civil, i a París, i és notícia que s’esbomba per tot el món intel·lectual barceloní, ja que el Josep ja havia publicat diversos llibres de gran èxit. Van tenir un contacte lògic amb les famílies i després van passar una temporada llarga a Còrsega. Van ser uns dies d’amor i felicitat.

La vida de la parella va transcórrer per tot Europa i l’Adi era una magnífica companya en l’ajuda del Josep escriptor –eren anys de gran producció literària, a més de les corresponsalies- però no estava preparada per portar una llar. Tanmateix, la parella no parava de viatjar per tot Europa. Passaven part dels estius a la Costa Brava, en una casa que havien llogat prop de Calella.

I a la Costa Brava els va agafar el Cop d’Estat de Franco i amb alguns avisos directes contra en Josep per part d’incontrolats… La cosa es va posar difícil i van baixar a Barcelona on el pare de l’Adi, el cònsol noruec, els va preparar documentació per poder salpar de Barcelona en direcció a Gènova. Van desembarcar i allà mateix, en el moll de Gènova, es van separar per sempre mé