Josep Pla viu "Un amor al Canadell"

Josep Pla viu "Un amor al Canadell", als anys trenta, amb la suïssa alemanya Lílian Hirsch d'origen jueu. Igual que la meva dona Règula Pfeiffer, a qui commou la història, potser massa platònica. A mi m'inquieta que surti tant de text retallat de Pla amb l'avís del meu pare, l'editor Josep Vergés Matas i traductor del francès original: "La traducció d'aquesta correspondència íntima exposa el traductor a vorejar el ridícul. Hi ha mots que només es poden dir en veu baixa o a cau d'orella. Voldria no haver traspassat el límit de discreció permesa". El meu pare era tan primmirat que m'entren dubtes sobre el platonisme planià.
Això dic al catedràtic Xavier Pla de la Universitat de Girona, que m'escriu per saber si sé alguna cosa més d'aquesta història. M'explica que la Biblioteca de Catalunya té els originals, així que passo el matí sota els arcs gòtics de l'Antic Hospital. El meu pare publica un "amor literari" com ell vol, però toca poca cosa. El romàntic francès de Pla queda en un eixut català. Perdem el fil que la dona sueca de Pla, Adi Enberg, no vol la separació: "Dóna'm un consell, estimada Lílian, dóna'm un consell si no vols que em torni boig". La íntimat queda rebaixada: un "je t'aime tellement" de Pla no apareix, "faire plaisir" és fer-te feliç, "valet de chambre" un mer criat, "maillot" samarra i "coulottes" pantalons. Primmirat, però la retallada principal no la fa el meu pare.
Lílian tenia més cartes com escriu al meu pare: "M'adono que falten moltes cartes. L'11 de novembre 32 escric per exemple a J.P. que havia rebut 24 cartes d'ell i encara me n'escriuria 9 o 12 més i 9 postals també". 
Per equilibrar la meitat de cartes de Pla publicades, el meu pare li demana que en tregui cinc seves. Parlen de trobar-se a Roma, als prats suïssos, al mas ("sóc forta i sé estimar") o una darrera carta demanant si no escriu perquè està enfadat amb ella ("fed-up"). La més reveladora parla del seu nou marit italià: "Voldria passar-hi tot l'estiu (a Aigua Xelida, en terrenys de Pla) -i no exactament sola-. Els italians són terribles perquè són tan gelosos". El marit italià és l'origen de la censura de l'amor no tan platònic de Pla. Lílian només va entregar fotocòpies, tot i insistir el meu pare que necessita els originals, i es veu l'estripada. La passió inicial de Pla es converteix en exercici literari a mida que redacta la carta. Pla no volia publicar la correspondència. Suposo que la voldria sencera i honesta o res. Ens queda un retrat desdibuixat de la seva sensualitat. No sabem ni si va anar a Zuric, tot i que publica un article a Destino el 1942 molt detallat que ja he comentat al Diari de Girona (9 juliol 2011).
Xavier Pla vol saber qui havia donat les cartes al meu pare de "manera sorprenent i que algun dia explicaré". El meu pare diu a Lílian que és "una vella coneguda". Lílian contesta: "Estic enormement sorpresa i contenta que una vella amiga (com dieu) hagi guardat les meves cartes". Però quan vol més: "Qui ha enviat el paquet de cartes, estic encuriosida", no té resposta. Els meus cinc cèntims és que no fou el cosí Mineu, amic del meu pare, que les hagués donat directament a la cosina suïssa. El fet que sigui una dona explica la curiosa retallada del meu pare quan Pla escriu: "Espero que passi per aquí la meva germana Rosa per parlar de tu". Dins el món primmirat del Canadell, on tothom es coneix, calia un aliat íntim per tenir un amor no tan platònic.